LA JENNY, LA AMERICANA etecé

LA JENNY, LA AMERICANA QUE ESTABA APRENDIENDO ESPAÑOL AHORA ESTÁ APRENDIENDO VALENCIANO PORQUE LE PARECE PRECIOSO Y SE ENAMORA DE UN HOMBRE HERMOSO Y LUEGO FUERON AMIGOS Y LUEGO FOLLARON Y ERAN MÁS AMIGUIS Y LUEGO VOLVIERON A FOLLAR Y JIJÍ JAJÁ Y UN DÍA LA JENNY SINTIÓ QUE IBA A EXPLOTAR Y LE ESCRIBE UN POEMA PORQUE YA SE QUIERE DECLARAR Y EMPIEZA MUY FINO, PERO ES QUE APRENDIÓ VALENCIANO DE FIESTA ENTRE SUECA Y EL PALMAR.

És el teu cor
una carmaniola en cendra
vinguda a mí en molta cura,
per fer-la tendra.

És la teva llengua
maestresa moderna
llepa que te llepa
els vidres que em guarden l’espelma
que em manté ferma
en la muntanya de brutícia seca.

Tú que ets brot
de planta enfiladissa,
que puja i s’enreda
al meu cap farçit de fum i infantessa manida,
t’amagaría al meu abraç,
perque ningú més que jo
et vera.

És la teua nit,
com en perill un crit sentit pel Hulk,
que passava justet per ahí.

És la teva pell
mel;
de romer;
i no parlem del teu culet!
que com una bresquilla tota pelusa
acabá de recollir,
l’agafaría amb dos mans i delicadesa pura
per acarisiarlo aixina amb la careta...
como para tocar con mi nariz en tu pecera.

Ets tú, fill dels estels,
píncep, amo i senyor del multivers sanser
i part del Perellonet,
que eres un rebonico falleret!
i jo.. bueno, el que veus,
pero, si t’en fa com a mí cuquet
et convide a la manteta, el Netflix
i al meu caloret més d’un temps.